La qüestió és que aquesta temporada no tindrem a Nathan sinó a Rudy, que té el “poder” de dividir-se en dues personalitats literalment, la positiva i la negativa. Però com ens podem desenganxar de Nathan si els guionistes no ho fan? La presentació de Rudy en el webisodi Vegas Baby! ja feia pudor… El relleu és realment complicat, Nathan era el personatge més carismàtic i enginyós i portava gran part del pes de la sèrie anglesa. Seran capaços els guionistes de crear un personatge amb el mateix rol i no fer un succedani barat?

Només portem dos capítols i la resposta sembla ser que no. Potser és massa aviat per jutjar però a casa meva mai és massa aviat, de moment dóna la sensació que el guió ja estava escrit i que hi han fet una petita adaptació. Segons l’experta felina, Rudy no deixa de ser Nathan dividit en dos, la part de Nathan més heavy i la part més tendre. Però com sempre el mestre caní, no hi està del tot d’acord. Segons ell, el Rudy positiu sí que és Nathan, amb el mateix humor escatològic i de mal gust, però el Rudy negatiu seria el tímid Simon, que a més a més comparteixen amor, Alisha.

Sigui a mitges, sencer, o dividit en dos, de moment Rudy és Nathan.

Tot i que he estat criticant a Rudy, he de dir que a l’actor Joe Gilgun, Woody de la pel·lícula i minisèrie This is England, no li falta gràcia i que la temporada ha començat amb força. Al primer capítol ja tornen als serveis socials (cal?) i com a ritual per acceptar al nou personatge ens tornen a oferir dues morts i un doble enterrament. Els nous poders dels protagonistes semblen més aviat estúpids, Kelly és enginyera de coets, Curtis pot canviar-se de sexe, Alisha pot veure a través dels ulls dels altres i Simon anticipa el futur. Però en aquesta sèrie com més estúpides són les coses més suc donen.

Després de quatre capítols ja podem dir que aquesta temporada promet i que, per fi, hem recuperat al Dexter més pur. Pocs seran els que trobin a faltar a la inoportuna Lumen (Julia Stiles), com diu el meu comitè d’experts domèstic, desnaturalitzava el personatge de Dexter i el seu martiri matava d’avorriment. Ells dos i milions de fans de la sèrie ja celebren la seva absència. L’estrena de la sisena temporada ha batut rècords d’audiència aconseguint 2,2 milions d’espectadors, un augment d’un 24% respecte l’estrena de l’anterior temporada.

El futur incert de Dexter

Però tot i els números espectaculars no podem respirar tranquils, Deadline va informar que el futur de Dexter no està assegurat ja que, Michael C. Hall, protagonista i productor executiu, i la cadena Showtime no han arribat a un acord amb el sou de l’actor. El contracte de Hall acaba aquesta temporada i s’ha plantejat renovar per dues tandes més però l’actor demana 24 milions de dòlars i Showtime n’hi ofereix 20. Si hi ha acord, sigui quin sigui, Michael C. Hall es convertirà en un dels actors més ben pagats de la televisió per cable.

Tot i que es parla que l’actor pot estar mirant de començar projectes diferents al de les sèries (entre Dos metros bajo tierra i Dexter ja porta 10 anys en el món del cable) i tornar als musicals de Broadway, Showtime es mostra positiva. Així que de moment seguirem gaudint d’aquesta intensa i macabra sisena temporada i anirem gravant imatges tètriques a les nostres retines. Quan ens pensàvem que l’escena final de Smokey and the bandit era insuperable, patapam!, el quart capítol ens deixa morts. Què ens espera aquesta nit?

El Comandant Adama, passa a ser el dolent de la “pel·lícula”

Però aquesta temporada no només destaca per les escenes impactants, els personatges secundaris agafen protagonisme i arriben renovats ja que hi ha una elipsis d’un any entre el desenllaç de la cinquena i el principi de la sisena. Els nous fitxatges són actors de primera, el dolent amb qui s’enfrontarà Dexter no és altre que Edward James Olmos, el Comandant Adama, que aconseguia mantenir a ratlla tota la Battlestar Galactica sense deixar de ser un personatge commovedor. La qüestió de la fe serà el fil conductor de tota la trama, la religió versus la ciència, l’herència i l’educació dels pares. Un cop més, l’”enemic”, directe o indirectament, serà l’encarregat de despullar-nos una mica més el personatge de Dexter.

El màrqueting excepcional (ja hi entrarem un altre dia), l’increïble actor protagonista, els actors secundaris de categoria, els antagonistes més ben trobats, l’ambientació, el guió, la banda sonora… tot fa que Dexter s’hagi convertit en una de les millors sèries del moment. Esperem que arribin a un acord i Michael C. Hall no canviï les escenes dels crims pels escenaris.

El Penúltim Capítol

Les sèries estan lluitant cos a cos contra el cinema i estan a punt de guanyar per KO. Mentre el cine s’enfonsa intentant reinventar-se amb el 3D, els recursos artístics de les sèries supleixen, sense tenir res a envejar, als grans efectes especials. Actors, directors i productors consagrats de Hollywood es passen a la “petita pantalla”. El públic escull entre desenes de gèneres de qualitat de l’oferta televisiva, s’enganxa a les trames i als personatges, indaga per internet per trobar detalls sobre els protagonistes, aconsegueix spoilers desitjats en secret i comparteix opinions amb la resta de públic de tot el món.

Ara l’espectador és qui mana, decideix què veure, quan, com i on veure-ho. I l’espectador ha parlat. La televisió es pot veure tant al sofà com al tren i les converses de canya o cafè tracten de l’últim capítol que han tret els canals de cable més importants d’Estat Units el dia abans. Tot això sense haver de pagar sis euros per una entrada (nou si és en 3D), cinc per quatre crispetes estovades i un refresc ni aguantar un doblatge infame i agafar un constipat.

Com a espectador serièfil, aquest espai creixerà a ritme de bombardeig per parlar de les temporades que han començat aquesta tardor amb la reaparició del Dexter més dexterià; la substitució de l’humorista bevedor, drogadicte i egocèntric Charlie Sheen pel jove atractiu sense talent, Ashton Kutcher; la continuació de Misfits sense el carismàtic Nathan; l’humor freak, ràpid i fresc de Big Bang Theory… Esperarà la cinquena temporada de Breaking Bad i no deixarà enrere les sèries que ens han marcat com The Battlestar Galactica, Lost, Friends o Twin Peaks.

El Penúltim Capítol farà tot allò que fa un sèrie-addicte, parlar de sèries. S’entrevistarà amb altres addictes per psicoanalitzar personatges emblemàtics, analitzar les diferents temàtiques tractades per les mateixes sèries, criticar, comparar i observar la repercussió social que tenen.

Espero que entre capítol i capítol entreu al Penúltim Capítol i us hi enganxeu!